EL SENYOR DELS ANELLS
The Lord of the rings
(1954)

J.R.R Tolkien

Editorial:
Vicens-Vives (1986)

Col.lecció:
Hipocampo

Núm: ---

Pàgines: 1124

Saga:
Terra Mitjana

Lectures relacionades:
El Hobbit

Altres edicions:

CATALÀ:
2001, 2002 Vivens Vives

CASTELLÀ:
1978, 1991, 1998, 2002, 2004 Minotauro

2005 Comunicación y publicaciones. Cine para leer

2002 Planeta De Agostini

1980, 1983, 2001, 2002 Círculo de Lectores

1965 Minotauro (Buenos aires)

És dificil ressenyar sobre la teva novel.la preferida. Bàsicament per la manca d'objectivitat alhora de parlar d'ella...però per altra banda una opinió sempre és subjectiva. Doncs bé, per un servidor, El Senyor dels Anells és la millor novel·la que hagi llegit mai.

No parlaré del seu argument, de sobres conegut per tots, simplement faré menció del que ha significat per mi aquesta novel.la. Deixant de banda que em va obrir les ulls a la Fantasia èpica, o sigui, a un tipus de literatura que fins llavors no sabia ni tan sols que existia (excepte per El Hòbbit) puc dir que va influenciar en la meva manera de veure les coses i potser també en la meva personalitat.

No crec que aquestes paraules siguin exagerades doncs durant anys he introduït a molts a la lectura de El Senyor dels Anells i he passat llargues hores parlant de la novel.la i del que representa. Llargues hores que he gaudit com mai recordant les aventures dels personatges de l'obra, que poc a poc he anat fent meus. Des dels 14 anys he portat aquests personatges i l'obra en sí molt endins.

La novel.la em va fer sommiar en una Terra Mitjana plagada d'éssers estranys, em va fer delir amb els seus personatges i em va fer emocionar al final de l'obra; en definitiva crec que la seva lectura em va seduir de tal manera que el meu nivell d'exigència va pujar moltíssim en vers a qualsevol novel·la posterior, fos o no de caire fantàstic.

La veritat és que puc parlar hores i hores sobre El Senyor dels Anells però sempre m'ha costat moltíssim resumir-lo i no fer perdre la seva màgia, la seva essència. Només afegir que els comentaris estan estructurats en les tres parts que per motius editorials es divideix el llibre. El llibre sencer només l'he llegit 3 cops (en dos idiomes, Castellà i Català, tot i que he repassat fragments nombroses vegades). La única diferència important entre lels dos idiomes es que en català es conserven els accents amb que parlen els gondorians (en català parlen amb accent valencià) mentre que la taducció al castellà ha perdut aquesta faceta.

Els comentaris que segueixen estan fets en diferents èpoques, des del primer cop que el vaig llegir (per allà mitjans els anys 80, la data d'acabament és inexacta) fins la darrera lectura. (per desgràcia, la segona lectura no ha quedat reflexada enlloc) Segurament no són comentaris fets amb massa cura i un pèl escassos però he preferit respectar la "lucidesa" del moment. Així doncs cal que entenguem que alguns dels comentaris estan fets per un nano de 14 anys (Sic...)

Aquí mostro les meves impresions:

LA GERMANDAT DE L'ANELL
(1ª Lectura...Gener de 1987)
"Primer volum de la novel.la fantàstica més famosa de tots els temps. Lluís Domenech aconsegueix una magnífica traducció que ens transmet els pensaments i les sensacions que el mestre Tolkien ens volia expressar.
Amb una trama i originalitat única en aquells temps ens fa viure l'emoció, l'intriga, la fantasia, l'amor i les vivències d'un nou món.
En alguns trams el llibre es torna passiu, reflexiu, però en la majoria és soverbi.
Matrícula"

3ª Relectura (Català)... Octubre del 2001

"Molt millor del que recordava. Acabat de llegir el 22/10/01 (14 anys després de la primera vegada) crec indubtablement més que mai en la obra mestra que representa "La Germandat de l'Anell". La precisió de l'argument, la sobèrvia descripció de la Terra Mitjana i la magnífica combinació d'intriga, acció i reflexió fan d'aquesta obra un llibre de capçalera. Nogensymenys, ha estat copiat fins a límits insospitables. Tot i que els capítols del Bosc Vell queden un pèl foscos, cal perdonar aquestes futilieses davant parts tan impresionants com "El Consell de n' Elrond" o "El Pont de Khazad Dûm".

LES DUES TORRES
(1ª Lectura... Febrer/ Març de 1987)

"Aquest segon volum, tot i ser inferior (si es que es pot ser inferior en alguna cosa) en qualitat respecte a l'anterior i al darrer, segueix sent una obra mestra.
Aquí, el gran cop de Tolkien consisteix en separar l'acció en dues parts diferents creant emoció a gran escala."

3ª Relectura (Català) Octubre 2001.

"Haig de confesar que se m'ha fet curt. El girs argumetals que planteja Tolkien en aquest segon volum són esplèndids. S'hi troba a faltar la descripció de l'atac dels Ents a Isengard però el llibre en conjunt és molt bo. A destacar els magnífics diàlegs (I monòlegs) den Gòl.lum i els capitols "La Gorja d'en Helm" i "L'Antre de l'Aranyerra", segurament dels millors de tot el llibre. La separació d'escenaris és correcta però potser resta una mica de fluidesa al text".

EL RETORN DEL REI
(1ª Lectura... Març de 1987)
"Tercera part d'una intriga meravellosa. Aquest volum aposta per l'acció i l'intriga i aconsegueix mostrar-nos una visió amplíssima de l'argument del llibre.
Els sentiments tampoc hi manquen i els darrers capítols tenen un caire nostàlgic sobre un món que no tornarà mai més, un món que a canviat qui sap si per bé o per mal..."

3ª Relectura (Català).
(Octubre de 2001).

"No em cansaré mai de dir que aquest volum és el millor dels tres. Per tot: Per l'aventura, per l'emoció, per les alegries i per les penes, però sobretot pel sentiment que s'hi aboca. El problema que té és que és massa curt. Faltarien 3 o 4 capitols que describissin millor les batalles dels Camps de Pelenor i del Morannon o fins hi tot les de Pelargir...Els capítols més deliciosos són però per en Frodo i en Sam, esplèndits!"